ORESTES

ORESTES:
Va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra. Orestes ja apareix en la llegenda troiana, després de la primera expedició, la que va arribar a Mísia, al regne de Tèlef. Tèlef, ferit perAquil·les, només podia curar-se amb la llança de l'heroi, i va anar aÀulida on hi havia reunit l'exèrcit grec, i allà va ser detingut per uns soldats i tractat d'espia.

EGIST:
Egist regnà durant set anys amb Clitemnestra a Micenes, fins que Orestes, fill d'Agamèmnon,
l'assassinà en venjança.

ELECTRA:
Tots dos planejaren aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes.

PÍLADES:
És l'amic per excel·lència d'Orestes

LES AMAZONES

AMAZONES:
En mitologia grega les Amazones foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

HIPÒLITA:
Segons la mitologia grega, Hipòlita fou una reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope. Era filla d'Ares, com les altres amazones. 

ARES:
En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses, nimfes  i mortals i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros,Deimos, Fobos, Ànteros i les Amazones.

JÀSON

PÈLIAS:
Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser unheroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma). El seu pare "humà" és Creteu.
QUIRÓ:
Quiró (en grec antic Χείρων Kheírôn, ‘l'inferior’ dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió d'on, com altres centaures, en fou expulsat pels lapites.
ARGONAUTES:
En la mitologia grega els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys deJàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
FINEU:

Segons la mitologia grega, Fineu (en grec antic Фινεύς, Fineús) fou unpríncep etíop, fill de Belos i d'Anquínoe.

Volia casar-se amb la seua neboda Andròmeda, filla de Cefeu i deCassiopea, però aquests la van atorgar a Perseu com a recompensa per haver-la salvada.

MEDEA:
En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de labruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.

HERACLES

EURISTEU:
Euristeu fou un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe.^[1]

Hera el féu néixer setmesó perquè tingués la primogenitura sobre els Perseides i el seu cosí Heracles s'hi hagués de sotmetre. Per això, l'heroi, després de matar els seus fills, es posà al servei d'Euristeu perquè el purifiqués. Aquest li encarregà els dotze treballs, acomplerts els quals el deixà lliure.

DEIANIRA:

D'acord amb la mitologia grega, Deianira fou una princesa calidònia,filla d'Eneu i d'Altea.

Es casà amb Hèracles, que hagué de lluitar amb l'Aquelou per obtenir-la. D'aquest matrimoni varen néixer Hil·los, Ctesip, Glenos, Ònites iMacària.

ENEAS

DIDO:
Dido  era una princesa filla del rei de TirMattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actualTunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa 'heroïna'.

ANQUISES:
Anquises era l'hereu al tron de Dardània, es va casar amb una dona anomenadaEriopis i van tenir diversos fills

LAVÍNIA:
Com a única hereva, Lavínia tenia molts pretendents, i fou Turnus, rei delsrútuls, el preferit de la reina mare. Latinus va ser advertit per Faunus a través d'un somni que la seva filla no s'havia de casar amb Turnus. En el somni, un oracle li deia que arribaria un home per la mar i si es casava amb ell, la seva descendència governaria tota la Terra

TURN:
Fou el promès de Lavínia, filla del rei Llatí, però, com que després aquest va fer un nou compromís amb Eneas, Turnus no ho acceptà i els declarà la guerra.

ULISSES

LOTOFAGS:

Ulisses va passar el cap de Malea a l'extrem sud del Peloponès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la nau durant nou dies. Passat aquest temps, va arribar en una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar, va enviar alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre els grecs amablement.

CICLOPS:  

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front¹. Fills d'Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués "ull circular".

CIRCE:

Circe (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del tità Hèlios i de Perseis. El seu germà eraEetes, rei de la Còlquida i la seva germana era Pasífae, reina de Creta.

ESCILA I CARIBDIS:

Escila y Caribdis son dos monstruos marinos de la mitología griega situados en orillas opuestas de un estrecho canal de agua, tan cerca que los marineros intentando evitar a Caribdis pasarían muy cerca de Escila y viceversa.

PENELOPE I ELS PRETENDENTS:

Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de l'Odissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer. Era la dona d'Odisseu i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.

AQUIL·ES

Aquil·les és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia i és un dels personatges principals de la Ilíada d'Homer.

AGAMEMNON: Va lluitar a la guerra de Troia amb Aquiles, però van tenir uns certs enfrentaments...

BRISEIDA: Va ser raptada per Aquiles despres de la guerra de Troya i despres dhaver perdut els seus germans.

PATROCLE: Era el millor amic de Aquil·les, o depenent de les versions Aquiles.

HECTOR: Es van enfadar i hector li va declarar la mort pero aquiles li va foradar els turmells

2. HEROIS

1. Els Gladiadors:

a) Orígen:
L'origen dels combats de gladiadors cal buscar-lo en els costums funeraris dels etruscs , aproximadament en el segle VI aC
b) Tipus:
·Los samnitas,es distingien pel seu escut oblong. Els primers van ser els guerrers capturats i després exhibits per Papiri Cursor el 319 aC


















Els secutors, que anaven armats amb casc, escut i espasa.

· Els retiaris. El seu nom deriva de la retia o xarxa que feien servir per immobilitzar el contrincant. 

• Els mirmil·lions també anaven armats, combatien de la mateixa forma que els secutors i eren d'origen gal.

Els laquearii eren uns gladiadors que van aparèixer als últims temps de l'imperi i que anaven escassament armats.



·Els homoplachi portaven armadura completa, formada per: un casc amb visera tancada i els braços embolicats en corretges.

Els essedarii combatien sobre carros i volien imitar als guerrers bretons, aquest sistema de combatre va ser introduït a Roma per Cèsar.

• 

·Els andabatae eren aquells forçats a combatre i portaven un casc sense forats a la visera.

Els dimanchaeri lluitaven amb dues espases, aquesta mena de combat no fou coneguda fins a finals de l'imperi; en alguna ocasió lluitaven a cavall.

Els Thraex eren gladiadors de Tràcia que feien servir escuts més petits anomenats parmularii.

• Els Meriadiani, dits així perquè combatien al migdia.

• 
  
• Els Provocatores, lluitaven acompanyant als samnites.

• Els Postulatici, eren els qui havien adquirit fama i lluitaven a petició del públic.

·Els Ordinarii fou el nom donat a l'antiga Roma als gladiadors comuns, que combatien en parelles de la manera usual. 

c) Espectacles:

Es feien en amfiteatres, circs, teatre, un lloc molt conegut era el Coliseu de Roma.

Tenien una gran fama perque la gent no tenia res mes a fer i alla era un dels seus pocs passatemps.

Hi havia tot tipus despectacles, des de curses de carros fins a lluites de dos o mes persones.