JÀSON

PÈLIAS:
Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser unheroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma). El seu pare "humà" és Creteu.
QUIRÓ:
Quiró (en grec antic Χείρων Kheírôn, ‘l'inferior’ dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega. Era fill de Cronos i Fílira i vivia al mont Pelió d'on, com altres centaures, en fou expulsat pels lapites.
ARGONAUTES:
En la mitologia grega els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys deJàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
FINEU:

Segons la mitologia grega, Fineu (en grec antic Фινεύς, Fineús) fou unpríncep etíop, fill de Belos i d'Anquínoe.

Volia casar-se amb la seua neboda Andròmeda, filla de Cefeu i deCassiopea, però aquests la van atorgar a Perseu com a recompensa per haver-la salvada.

MEDEA:
En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de labruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.

HERACLES

EURISTEU:
Euristeu fou un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe.^[1]

Hera el féu néixer setmesó perquè tingués la primogenitura sobre els Perseides i el seu cosí Heracles s'hi hagués de sotmetre. Per això, l'heroi, després de matar els seus fills, es posà al servei d'Euristeu perquè el purifiqués. Aquest li encarregà els dotze treballs, acomplerts els quals el deixà lliure.

DEIANIRA:

D'acord amb la mitologia grega, Deianira fou una princesa calidònia,filla d'Eneu i d'Altea.

Es casà amb Hèracles, que hagué de lluitar amb l'Aquelou per obtenir-la. D'aquest matrimoni varen néixer Hil·los, Ctesip, Glenos, Ònites iMacària.

ENEAS

DIDO:
Dido  era una princesa filla del rei de TirMattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actualTunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa 'heroïna'.

ANQUISES:
Anquises era l'hereu al tron de Dardània, es va casar amb una dona anomenadaEriopis i van tenir diversos fills

LAVÍNIA:
Com a única hereva, Lavínia tenia molts pretendents, i fou Turnus, rei delsrútuls, el preferit de la reina mare. Latinus va ser advertit per Faunus a través d'un somni que la seva filla no s'havia de casar amb Turnus. En el somni, un oracle li deia que arribaria un home per la mar i si es casava amb ell, la seva descendència governaria tota la Terra

TURN:
Fou el promès de Lavínia, filla del rei Llatí, però, com que després aquest va fer un nou compromís amb Eneas, Turnus no ho acceptà i els declarà la guerra.

ULISSES

LOTOFAGS:

Ulisses va passar el cap de Malea a l'extrem sud del Peloponès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la nau durant nou dies. Passat aquest temps, va arribar en una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar, va enviar alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre els grecs amablement.

CICLOPS:  

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front¹. Fills d'Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués "ull circular".

CIRCE:

Circe (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del tità Hèlios i de Perseis. El seu germà eraEetes, rei de la Còlquida i la seva germana era Pasífae, reina de Creta.

ESCILA I CARIBDIS:

Escila y Caribdis son dos monstruos marinos de la mitología griega situados en orillas opuestas de un estrecho canal de agua, tan cerca que los marineros intentando evitar a Caribdis pasarían muy cerca de Escila y viceversa.

PENELOPE I ELS PRETENDENTS:

Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de l'Odissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer. Era la dona d'Odisseu i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.